La prova d’intolerància a la sacarosa és una prova diagnòstica no invasiva que analitza la capacitat de l’intestí per absorbir aquest sucre, present de manera natural en fruites, verdures i nombrosos productes processats.
La prova consisteix en l’administració d’una solució amb sacarosa i la recollida de mostres d’aire exhalat en intervals regulars durant aproximadament 3 hores i mitja.
Quan l’intestí no absorbeix bé la sacarosa per dèficit de l’enzim sucrasa-isomaltasa, arriba al còlon sense digerir, on és fermentada per bacteris, produint gasos com hidrogen o metà. Aquests gasos passen a la sang i s’eliminen per via pulmonar, cosa que permet detectar-los en l’alè.
Aquest anàlisi ajuda a diagnosticar la intolerància primària o secundària a la sacarosa, facilitant un abordatge dietètic i clínic més eficaç.